Flipar amb Colòmbia

La delegació catalana a Colòmbia no deixa el pavelló gaire alt, ni ha exhibit gaire musculatura, ni ha estat gaire ben atesa pels que més manen. La galtada del seu president al nostre president és monumental. Va avisar Aragonès que no hi havia reunió quan Aragonès ja feia dues hores que era a la cita. També ha estat de llibre el marcatge al qual l’ambaixador espanyol ens ha sotmès. L’ambaixador, Joaquín María de Arístegui i Laborde, que havia estat el número dos d’Espanya Global, no els ha deixat ni en planta ni en pols. Tant és així que ha anat informant puntualment de l’activitat de la delegació catalana tant des del compte de l’ambaixada com des del de l’ambaixador. Tot ha anat, per dir-ho suaument, una mica de trascantó. Potser són només les expectatives creades de tant que ens havien venut la rellevància de l’exconseller Xavier Vendrell en aquella villa y corte de nova fornada. O potser és el nivell de ridícul en què s’ha especialitzat la consellera Meritxell Serret des d’aquella primera entrevista en què no sabia ni el pressupost del departament. Per celebrar l’èxit han decidit de cop obrir una nova delegació després d’atipar-se de dir que la feina era consolidar les existents. Perquè acabem de flipar amb Colòmbia, han retocat la fotografia de la trobada amb el president de la cambra de representants. Han esborrat les banderes perquè els havien colat la catalana més petita que l’espanyola. Per flipar de veritat!