La mainada que puja

Decidir segons què en calent indueix a molts errors, però alguns processos d’escalfament de la ciutadania provocats per l’alarma social són inevitables. Les preguntes, aquests dies, després que es va conèixer el cas de la violació d’una nena d’11 anys a Badalona per una colla de menors, són contínues. Giren bàsicament entorn a quatre eixos. 1. S’ha de restringir l’accés a la pornografia? 2. S’han de revisar, per endurir, les sancions que preveu el Codi Penal? 3. S’ha de poder actuar contra els menors de catorze anys? 4. La mainada que puja és més destralera que els que ja som a dalt faci els anys que faci que hi som? El meu cervell es decanta per una resposta negativa als quatre interrogants, malgrat l’escalfament del moment, i si tingués algun poder de decisió no perdria gaire temps a restringir accessos a la pornografia, perquè provocarem l’efecte contrari, no enduriria les sancions que ja preveu el Codi Penal, no tocaria la legislació sobre els menors de catorze anys i proclamaria als quatre vents que tota la mainada anterior a l’actual ha estat més destralera que la que ara puja. Ho crec sincerament, per més que m’esparveren els episodis que vivim i per més que no sé com respondria si la víctima fos filla o fill meu. Entenc (o no) que mitjans i xarxes donem menjar a les feres, però aquí el que cal és una bona educació sexual i afectiva a la mainada fins ben entrada l’adolescència. No hi ha més remei!