Missió impossible

Tom Cruise ho tenia més fàcil a Missió Impossible que els eurodiputats del Parlament Europeu a Madrid, intentant esbrinar qui va espiar ciutadans de l’Estat mitjançant el programa Pegasus. Van patir traves del mateix Estat espanyol, dels seus mateixos col·legues de comissió pertanyents als partits espanyols, i fins i tot del Congrés dels Diputats. Però ningú no s’esperava que fins i tot els bandegessin els diputats membres de la comissió de Defensa del Congrés. S’havien citat en l’intermedi de la moció, però aquesta es va allargar i va fer impossible la reunió. Tot un exemple del desinterès estatal envers l’espionatge a polítics, advocats i activistes independentistes. El clam del president Aragonès i dels partits catalans d’arribar al fons de la qüestió quedarà en no res, de moment. Com l’operació Catalunya, que una dècada després comença a desentrellar-se’n els responsables. El president Lenaers de la comissió i la ponent In ‘t Veld van queixar-se’n en fer-ne balanç, fins i tot en feien ironia, recordant com de bé els havien tractat a Madrid i que bé que s’hi menja, i quant de silenci havien rebut, alhora, de totes les autoritats estatals. Un silenci no suficient per desacreditar l’informe de Citizen Lab sobre l’espionatge. Els eurodiputats ja saben el pa que s’hi dona, a l’Estat, més preocupat per castigar la dissidència política que pels drets de les persones. Que li ho diguin a Puigdemont, que ahir veia com Itàlia arxivava l’euroordre de detenció activada a l’Alguer el 2021, però a qui el jutge Llarena manté –juntament amb Comín i Puig– el processament per malversació i desobediència, malgrat que la fiscalia i l’advocacia de l’Estat ho farien pel nou delicte de desordres, en desaparèixer la sedició al nou Codi Penal, i malgrat que la mateixa llei impedeix aplicar-los delictes diferents. Fins i tot l’esperpent de moció de censura té més respecte institucional i pels drets que el demostrat als eurodiputats, que no cal que remenin el calendari cercant millor data, perquè no és qüestió del dia inoportú, sinó de voluntat democràtica.