Les dones sí que pinten

El cartell d’una exposició sobre el paleolític inaugurada fa deu anys va pertorbar l’enteniment de molts. S’hi veu una dona que esbossa un bisó en el sostre d’una cova. Els detractors: “Com se sap que elles també pintaven?” Resposta correcta: “Com se sap que no?” I qui diu pintar... Als Andes s’han localitzat restes de 8.000 anys d’una jove amb els seus utensilis de cacera i un cop estudiat el lloc s’ha arribat a la conclusió que un terç dels que portaven el menjar a casa eren dones. L’arqueologia feminista té molt camí per recórrer i fer visible el nostre paper en la història i la construcció d’uns persistents rols de gènere no marcats exclusivament per la biologia. Ens fixem ara en un estudi publicat a principis de març a la revista Proceedings of the National Academy of Sciences i basat en l’anàlisi de peces dentals de 10.000 persones mortes fa mil anys que revela fins a quin punt el sexe masculí ha gaudit sempre de privilegis quant a l’alimentació i a la salut –i molts altres dins del sistema patriarcal–. La recerca fa una comparació entre dos indrets: a Ístria, actual regió romanesa de Dobrudja, apareixen signes de desnutrició en el 60% de les dones i en el 25% dels homes. A Plinkaigalis, actual Kedainiai, a l’oest de Lituània, la incidència és més igualitària: 56% dels homes i 46% de les dones. I ara, què passa? Els indicadors es mantenen: a Dobrudja només el 50% de les dones s’incorporen en el mercat laboral i un 18% són representants polítics; a Kedainiai, els percentatges són del 73% i del 48%. Curiosa herència! Hi ha qui encara voldria que no pintéssim res!