Ametllers florits

Feia molt de temps que teníem pendent una visita a Arbeca en companyia de l’amiga Rosa, que n’és originària, per conèixer la seva família i compartir un temps amb uns pastissers gentils d’aquest poble de les Garrigues. Finalment, hi vam anar un diumenge recent i és així que coincidint amb la floració dels ametllers, que ha arribat al març en lloc del febrer, no sé si pel mateix canvi climàtic que fa que, en altres casos, la naturalesa broti, floreixi o doni fruits abans d’hora o a destemps.

La visita als ametllers en flor (així com a l’antic poblat ibèric dels Vilars) era obligada. Ja suposàvem que hi hauria una gentada. Els mitjans de comunicació (amb TV3 al capdavant) havia fet una crida d’aquella mena que triomfa tant a Catalunya: “Tots a la fira de mel de Bàscara” o “Per Tots Sants, tothom a Girona”. I, per fer-ho suposadament més atractiu, en un paratge hi havia parades amb productes agraris locals. Fins aquí era previsible. El mateix Ajuntament ho promou com una atracció turística amb una possible conseqüència: que, convertits en una excusa per reproduir les pràctiques comercials i d’esbarjo habituals, els ametllers florits esdevinguin un decorat que ni tan sols es contempla. Allò amb què no comptàvem era una música estrident que va fer que marxéssim a corre-cuita. Era l’hora del vermut. Passades unes hores gaudides en amistat, al capvespre hi vam tornar. La gentada havia marxat. Vam mirar aquelles fulles blanques i rosàcies, vam caminar entre els arbres amb troncs recargolats, vam olorar i vam respirar a fons: la bellesa del lloc s’havia mantingut intacta i encara fascinava més amb la llum del moment. La naturalesa encara resisteix a algunes invasions humanes.