Mesures i mesures

Més radars, velocitat variable i vigilància amb drons. Aquestes són, grosso modo, les solucions que s’han plantejat per reduir la sinistralitat a l’AP-7 després que el trànsit hi hagi augmentat un 26% per l’alliberament dels peatges. Són mesures necessàries i benvingudes, i no defensaré que en una autopista s’hi hagi de poder circular a 180. Els límits de velocitats han d’existir i s’han de respectar. Però sí que em sorprèn que totes les mesures que es plantegin únicament siguin coercitives. En el fons, cap està destinada a millorar la seguretat en una carretera que travessa Catalunya de sud a nord i que té una densitat de trànsit molt elevada. Ni soc expert ni em veig avalat per fer propostes de quines haurien de ser les solucions. Però sí que crec que els radars són una fórmula destinada únicament a la recaptació. L’AP-7 és una via col·lapsada en determinades hores del dia. Quin sentit té un radar quan els cotxes estan parats en un col·lapse? Si és una mesura de seguretat per evitar accidents no té cap sentit. I a les nits, tampoc. El trànsit és pràcticament nul i la foto només serveix per engaltar multes si et passes de 10 quilòmetres el límit.

Insisteixo que no soc expert, però no seria més normal que si el que es vol és millorar la seguretat s’arreglessin, per exemple, els espais que ocupaven les antigues casetes de peatge? En molts casos simplement s’hi ha posat una base de ciment i quatre cons vermells. I aquí s’ha deixat estar. No seria millor gastar diners i arranjar els accessos existents i crear-ne de nous perquè hi hagués més distribució del trànsit? No es podrien connectar carreteres com l’eix transversal i l’autopista? No podrien regular amb més diligència el pas de vehicles pesants? I el paviment? A segons quins trams és desastrós. Si les solucions estel·lars únicament depenen de plantejar una rebaixa de la velocitat i posar-hi radars, l’autopista es fa una solució a mitges. Segurament urgent i necessària. Però no arreglarà els problemes que té l’actual connexió amb Europa.