El cap de Creus no és Amity

El 1975 es va estrenar als Estats Units la mítica pel·lícula Jaws i Steven Spielberg va traumatitzar tota una generació de banyistes. Des de llavors, si t’estàs relaxant tranquil·lament al mar, encara que sigui a pocs metres de la sorra o de les roques, només cal que algú xiuxiuegi la tonada creada per John Williams perquè vulguis sortir de l’aigua ràpidament. De fet, per als més espantadissos no cal ni tan sols ser al mar: a mi la musiqueta em provoca el mateix terror a l’estany de Banyoles o a les gorgues de Sadernes. Un instint primari desenvolupat gràcies a la pel·lícula ens fa relacionar la combinació de dues notes musicals amb la possibilitat que t’ataqui un peix amb dents serrades i molt mal humor. Ara bé, l’instint no té a veure amb la raó, i la veritat és que els taurons són els responsables de poquíssims atacs (uns quaranta de mitjana a l’any a tot el món) i la immensa majoria no són mortals. Els nord-americans, que ja se sap que tenen una gran debilitat per les comparacions, han calculat que hi ha cinc vegades més possibilitats de morir per l’atac d’un gos que per la mossegada d’un tauró. I setanta-cinc vegades més possibilitats que et mati un llamp.

Per això no cal espantar-se i sí alegrar-se per la notícia sobre la possibilitat que el medi marí del cap de Creus sigui un espai de cria per al tauró blau, àlies tintorera. Els esvelts esquals apareixen esporàdicament a la costa catalana i provoquen algun ensurt, però la novetat és que puguin criar-hi. Aquest fet confirma la riquesa ecològica de l’espai submarí a l’entorn del cap de Creus. Un espai on sembla cada cop més clar que s’acabaran instal·lant parcs eòlics marins. Precisament aquesta mateixa setmana que s’ha sabut la preuada presència de tintoreres –que, recordem, és una especie vulnerable i amenaçada– també s’ha anunciat que a Figueres es podrà cursar el primer cicle formatiu de grau superior en energies renovables de les comarques gironines, en previsió que l’eòlica acabi tenint un pes important a l’Alt Empordà. Caldrà veure com es pot compatibilitzar la producció d’energia i la protecció del medi i del paisatge. Potser al final el que realment farà por als visitants no seran els taurons sinó la proliferació de molins de vent.