Roberto Rizo i el Cola-Cao

Buscant coses arcaiques a l’imprescindible Servei de Premsa Digitalitzada de l’Ajuntament de Girona, hi trobo al diari del Movimiento aquest article del dimarts 22 de febrer del 1944: “Roberto Rizo, Katia Morlands y la genial Teresita Jordán hablan para Los Sitios”, amb el subtítol “Declaraciones del prestigioso cantor gerundense”. I així sé que Roberto Rizo va passar per Girona, “la ciudad en que transcurriera su juventud antes de que el soplo del arte le inspirase conduciéndole a la vida entre candilejas”. Qui era Roberto Rizo? No se’n troba gaire informació enlloc, però sí que queda clar que va assolir el màxim nivell de popularitat quan, el 1955, va gravar la versió clàssica de La canción del Cola-Cao, la de “Yo soy aquel negrito del África tropical...”, lletra que actualment ha estat modificada pels estàndards de la correcció política. Quan li van fer l’entrevista a Los Sitios, 11 anys abans, Rizo explicava que des del 1933 –quan devia tenir uns 20 anys– estava absent de Girona, on havia actuat sobretot en festivals d’aficionats. I afegia que des de llavors havia actuat als principals teatres d’Espanya, amb orquestres com a intèrpret de “folklore modern”, fins que va formar el duet amb la “genial” Teresita Jordán. En aquella entrevista, Rizo parlava també d’una pel·lícula titulada Sueño de Chopin, en la qual havia interpretat “un paper central” juntament amb l’actriu barcelonina Marta Flores (1913-2005). A principi dels anys seixanta, Roberto Rizo va gravar diversos discos, bàsicament singles i EP, gairebé tots publicats pel Polydor. Entre aquests discos, destaca Roberto Rizo canta a Cataluña (1964), amb quatre sardanes en català gravades amb la Cobla Barcelona: És la Moreneta, Quan vinguis a Barcelona, No ens oblidis i Estimada Catalunya, que va ser una les seves moltes composicions pròpies . L’any anterior ja havia gravat, per a un EP amb altres tres temes en castellà, una versió de Se’n va anar, que interpretada per Raimon i Salomé havia guanyat el V Festival del Mediterráneo per votació popular, a la final celebrada el 22 de setembre del 1963 a Barcelona, en un històric gol marcat al franquisme, abans que Radio Nacional canviés el sistema de votació perquè no tornés a guanyar una cançó en català. No en sé gaire res més, de Roberto Rizo Abad, només que va morir a Barcelona el gener del 2004 als 90 anys. Agrairia qualsevol altra informació sobre ell. Gràcies .