La política no ho és tot

En política, si es volen assolir els objectius que es persegueixen, absolutitzar les pròpies finalitats no és indispensable; en canvi vetllar les relacions humanes amb els companys de viatge sí que ho és, perquè són determinants per obtenir allò que es desitja. És tan important el tema de què es parla o es discuteix com la manera de relacionar-se els interlocutors. El desenllaç dels esdeveniments dins de l’independentisme polític recent és una mostra evident d’això, perquè si les relacions dins de qualsevol equip humà no van bé, mai no podran aconseguir la fita que es proposin, tot i que sigui l’única cosa que vulguin aconseguir. Els catalans ho sabem prou bé perquè n’hem patit les conseqüències. Fem, si no, una mirada retrospectiva al panorama polític català dels darrers cinc anys.

Sortosament, els partits polítics no tenen el monopoli de la política i a Catalunya es va demostrar durant tots els anys més àlgids del Procés. La força va venir de la base, de la societat civil. És per això que no podem deixar el futur del país en mans dels partits, no podem delegar la nostra responsabilitat a mans dels qui la volen monopolitzar. Fer seguidisme a les formacions que han reprès la via autonomista és una autoagressió. Necessitem els partits però, malauradament, abusen de la seva hegemonia. S’evidencia l’absència d’autenticitat, la falta de coherència, de compromís i de generositat per renunciar a allò propi en pro del bé col·lectiu. Abandonar la lluita per la llibertat només per la dificultat d’aconseguir-la és un comportament suïcida.

Per lleialtat a l’1-O, l’independentisme civil ha de recuperar la iniciativa i fer veure als partits que no podem donar-los suport perquè no responen al mandat pel qual van ser escollits, ja no respecten la voluntat majoritària, emeten discursos incoherents i fan declaracions incomprensibles que volen embrutar el record de l’1-O. És vital que preservem la memòria. En aquest país es va celebrar un referèndum i es va declarar la independència. Sortosament, la crisi de credibilitat de la política conviu també amb un teixit associatiu que travessa tota la societat catalana i que té molt potencial. Una societat civil amb persones sensibilitzades, responsables, compromeses, disposades a contribuir a l’acció política amb una càrrega de convicció, aquesta és la nostra força. Entitats i persones emprenedores i dinàmiques que poden fer una feina molt valuosa. La seva tasca no pot substituir la dels partits, però pot ser importantíssima.

Tanmateix, segueix essent imprescindible tornar a sacsejar consciències i reinventar estructures de representació per oferir al país una nova oportunitat emancipadora, i l’única formació que crec capaç de liderar-ho, ara per ara, és l’ANC. Però una ANC nova, que bandegi tots els alts i baixos dels últims mesos i que actualitzi els seus fonaments per seguir un full de ruta adient a les necessitats actuals. Una ANC amb voluntat d’obrir un espai de significació renovat, que exigeixi una transformació i un relleu veritables.

Concebem un nou espai social i treballem perquè es vagi consolidant. Reclamem, fem-nos visibles. No estem començant, ja hem fet un bon tram, ens hem de tornar a aixecar. Posem fi a la grisor política. Ens hem de tornar a il·lusionar amb mecanismes, plantejaments i llenguatges inèdits. Tenim un repte com a país que demana un impuls que sigui consistent, que se sostingui a mitjà termini; no pensem, doncs, des del curtterminisme. Hem de recordar als partits que han sembrat el desànim, i no tinc clar que això passi per impulsar una llista cívica. Però sí que passa per inventar noves respostes i per no eludir el debat i la confrontació. Passa per explorar noves vies, per fer una política de participació, transformadora, democràtica, que torni a recuperar la sobirania ciutadana. Per sort, la ciutadania no actua en funció de les enquestes d’opinió.

Si no volem continuar debilitant-nos i dividint-nos, hem d’aspirar a buscar alternatives i a activar la capacitat de mobilització social. Cal que reinterpretem les etapes anteriors, que mesurem les dificultats, els moments, els terminis, la capacitat de coordinar-nos territorialment, i ho podem fer bé, perquè una societat civil ben organitzada és efectiva. Una societat civil determinada pot arribar a ser imparable.