A la tres
Quan no ragi aigua
Tinc una amiga que em recorda constantment la importància que tenim els mitjans de comunicació per conscienciar sobre la greu situació de sequera que pateix el nostre país. Insisteix que cal parlar-ne més perquè, ella que ho coneix força de primera mà, sosté que no s’estan adoptant prou mesures, ni en l’èmbit institucional ni en l’àmbit particular, davant d’una situació extremadament greu. I és així. Ens avisen una vegada i una altra que ve el llop, però actuem com si fos una exageració i confiem que un bon ruixat de primavera ens acabarà resolent els problemes. Per què preocupar-nos si quan obrim l’aixeta de casa l’aigua raja com sempre? No deu ser tan greu si un 25% dels municipis que més pateixen la sequera incompleixen els consums màxims d’aigua que tenen fixats? Apliquem una incredulitat interessadament egoista als senyals d’alarma que envien els experts i ens autoenganyem volgudament mirant al cel pensant que un dia o altre plourà.
Potser tota aquesta confiança trontollarà el dia que deixi de rajar aigua de l’aixeta de casa, o es prohibeixi omplir la piscina particular, o bé la indústria pateixi dures reduccions o fins i tot si els pagesos acaben sense poder regar els seus conreus. Mesures que l’ACA ja ha dit que no descarta aplicar si s’arriba a una situació d’emergència, que voldrà dir que els embassaments estan en un 16% de la seva capacitat. Després tocarà córrer i posar-nos les mans al cap. I ens preguntarem com hem arribat a aquest punt i com és que no s’ha sabut preveure amb antelació. Què passarà si els establiments turístics tenen talls d’aigua aquest estiu? Quines repercussions tindria? I el ventall de preguntes el podem estendre a d’altres àmbits econòmics o socials. Comencem-hi a pensar perquè els talls d’aigua no són un escenari de ciència- ficció. Al contrari, és una possibilitat molt real i que es visualitza a curt termini si les circumstàncies no canvien. Actuem en conseqüència, doncs. I abandonem les tesis basades en la fe en solucions màgiques vingudes del cel. Només ens generen una falsa tranquil·litat de consciència.