Més que intel·ligència

Una amiga a l’atur em deia, mig seriosament mig en broma, que potser no li cal buscar feina tenint en compte que d’aquí a quatre dies els ordinadors i els robots d’última generació hauran substituït milions de llocs de treball arreu del món. Hi havia aquest punt d’exageració, cert, però la veu traslluïa el neguit que ens provoca l’avenç d’això que en diuen la intel·ligència artificial generativa, una tecnologia capaç de crear textos originals a partir de dades existents mitjançant l’ús d’algoritmes i xarxes neuronals avançades. De màquines cada vegada més semblants al cervell humà, vaja. És clar que el progrés tecnològic sempre és una oportunitat per viure millor i que cal integrar-lo de la manera més beneficiosa per al conjunt de la humanitat, però és inevitable que els mortals percebem la irrupció de programes tan sofisticats com una amenaça –una més– al nostre futur i al dels nostres fills. No devem anar tan desencaminats quan els mateixos experts alerten dels riscos potencials per a la societat d’un desplegament desordenat de la intel·ligència artificial i, fins i tot, en demanen una pausa. Topem amb un nou desafiament existencial quan encara no tenim resolt el de la sostenibilitat del planeta. Ens caldrà alguna cosa més que intel·ligència per afrontar-lo.