opinió
Vides que no s’esborren
Vaig assistir, a la Casa de Cultura de Girona, a l’acte d’homenatge a Miquel Ruiz, que fa poc ens va deixar, als 69 anys, després d’una vida dedicada al fotoperiodisme i a la solidaritat. El vaig conèixer a la redacció d’aquest diari, fa una trentena d’anys, en una època en què les converses es podien allargar hores, sense interferències de les noves tecnologies, i en què ens instruíem bàsicament per mitjà dels coneixements dels altres. Era una persona autodidacta amb un munt d’històries i anècdotes per explicar. Vivia intensament i et contagiava el seu entusiasme i les seves ganes de millorar el món. Voldria felicitar la Diputació de Girona i el Col·legi de Periodistes per l’organització de l’acte, que va emocionar i va fer petita la sala. La vessant solidària d’en Miquel (va ser fundador i president de Fotògrafs per la Pau) és un exemple a seguir, en èpoques en què l’empatia amb els altres fa més falta que mai. Es va implicar en accions solidàries durant la guerra de Bòsnia i després, i segur que ho hauria fet també amb l’actual a Ucraïna, si les seves forces l’hi haguessin permès. Milers de persones com en Miquel aporten grans de sorra per contrarestar conflictes de gran escala, contra els quals no s’hi pot fet massa, però les sumes de petites aportacions acaben sent clau per amortir les conseqüències. Són vides que no s’esborren i que queden per sempre més gravades a la memòria de molta gent per a qui, gràcies a aquestes accions, la seva trajectòria ha pogut millorar. Exemples a seguir, mentre les empreses d’armament s’enriqueixen i engreixen els conflictes bèl·lics. A l’altre costat de la corda hi ha persones com en Miquel Ruiz. Amb la càmera com a principal aliada, immortalitzava injustícies i despertava consciències. Al món hi ha actualment una trentena de guerres, des de conflictes històrics fins a d’altres de més silenciats, i a l’altra cara de la moneda hi ha una lluita activa a favor de la pau i de la justícia. L’acte i l’exposició que s’han fet a la Casa de Cultura són una mostra del llegat d’en Miquel, que segur que servirà per animar algunes persones a seguir els seus passos.
Així com una coma canvia la frase, una simple actitud canvia la història. Aquesta reflexió, del poeta Ismael Mejía, pot servir per descriure aquest gran fotoperiodista. La seva actitud ha deixat marca i continuarà per sempre més en el nostre record.