El ciutadà factura

El darrer baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) demostra que el ciutadà ja no plora, el ciutadà factura –com diu aquella mortificadora cançó–. Segons es pronostica, el PSC guanyaria ara les eleccions a la cambra catalana i, a més, l’independentisme podria perdre l’actual majoria. Sembla que s’esgota aquella fe cega del ciutadà que, malgrat les picabaralles polítiques i les contínues decepcions, va permetre obtenir una força sense precedents al Parlament. El 52% va camí de passar a millor vida, si no es produeix un gir de guió inesperat. Cert que ara mateix tampoc serveix de ben res, no ens enganyarem. Però qui sap quan tornarem a tenir aquesta oportunitat. Desaprofitar aquesta majoria ha estat un luxe que no ens podíem permetre. D’una petulància que fa vergonya. La repressió de l’Estat no és prou excusa que justifiqui aquest malbaratament. Al contrari, hauria d’haver estat l’eix d’unió del sobiranisme. El punt en què ens hauríem d’haver trobat tots. I ha acabat sent l’eix de l’escissió. La jugada mestra de l’Estat. I ara ens trobem que els partits independentistes ja no il·lusionen i són incapaços d’eixamplar la base. Al contrari, els vots s’escapen com en una fuita. Perquè el ciutadà ja no plora. El ciutadà està emprenyat i factura.

La primera cita amb les urnes es produirà d’aquí a set setmanes, en les eleccions municipals. No són uns comicis que puguem considerar un termòmetre exacte de l’estat de salut de l’independentisme perquè ja sabem que hi intervenen també factors locals. Però ens podran donar una idea de com respira el país. De la mateixa manera que la política municipal va estar molt influenciada per l’onada sobiranista quan aquesta va estar en el seu punt més àlgid, caldrà veure fins a quin punt es veu reflectida ara aquesta deriva i desunió en la composició dels futurs ajuntaments catalans, en molts dels quals s’hauran de fer malabars per obtenir majories de govern. Segons com, serà un aspecte més per afegir a la factura.