Un certa i curta pau

En aquest curt període de vacances de la Setmana Santa hi ha hagut una certa pau. La classe política ha destinat uns dies a la tranquil·litat abans de prosseguir la campanya electoral del 28-M, sense obviar que, com sempre, les processons van per dins. En política espanyola es dona com a fet que el mes de desembre –probablement el diumenge 17-D– hi haurà eleccions generals. L’efecte Yolanda Díaz es mou. En política catalana, tot i la debilitat del govern, no s’albiren eleccions al Parlament fins l’any vinent. Tot està centrat en les municipals. Fet que provoca que queden aparcats temes d’especial importància com ara la taula de diàleg o un necessari pacte de l’aigua per intentar pal·liar la sequera. Tot aturat fins després de les eleccions. Només cal esperar que plogui aviat. Segueix la provisionalitat al Parlament de Catalunya. Semblava que amb la desproporcionada sentència a Laura Borràs la mesa del Parlament aniria per feina. Han passat deu dies i fins avui no es reunirà, en espera d’una decisió de la Junta Electoral que podria tardar. Les decisions semblaven imminents. Res s’ha mogut davant d’un afer mal portat des de l’inici degut a no haver interpretat el reglament de la cambra catalana, que ha fet que des del 28 de Juliol de l’any passat el Parlament visqui l’etapa de provisionalitat més llarga dels seus noranta anys d’història. Fa gairebé nou mesos que la mesa va treure els càrrecs de presidenta a Laura Borràs, i ningú va imaginar que plantaria cara i que seria capaç d’incomodar-los diàriament sota la nominació de “presidenta suspesa”. De moment JxCat no vol prendre cap decisió fins al 3 de juny, i la mesa del Parlament sembla que tampoc. Laura Borràs seguirà figurant com a Presidenta suspesa. Un càrrec de difícil justificació que mai havia existit i que té poc sentit en un país on el que cal són institucions i protocols amb cara i ulls.