L’àvia només pren un iogurt per sopar

La misèria de tenir massa. Amb aquesta frase resumeix una empleada de la llar en règim d’interna l’actitud d’una família que li escatimava el menjar després d’una jornada de 12 hores. La misèria de tenir massa diners i cap escrúpol: “L’àvia només pren un iogurt per sopar, no et podem oferir res més, t’acostumaries malament.” La misèria de tenir massa diners, cap escrúpol i una coartada racista de manual per esbravar els mals humors: “Ets una immigrant aprofitada, una ignorant, a casa teva ja estaries morta de gana.” Els diners no fan l’educació, diu ella, que va estudiar literatura i administració d’empreses, tot i que no va tenir oportunitat d’exercir al seu país i va haver d’agafar la maleta. Aquesta és una de les històries més execrables que es poden donar –llençar aliments abans que els aprofiti la criada i marcar territori a través de l’insult i el menyspreu– i hem de pensar que la protagonitzen individus realment maleducats i roïns, i que la majoria de les persones que necessiten suport extern per tenir cura de la casa, dels fills i dels pares actuen amb la mínima correcció exigible. Ho hem de pensar i ho volem pensar, però malauradament la realitat ens contradiu força. Un informe d’Intermon Oxfam il·lustra la vulnerabilitat de la majoria de les internes sotmeses a una disponibilitat plena: de les 40.000 dones que viuen amb les famílies, nou de cada deu són estrangeres, moltes d’elles en situació irregular, i són habituals jornades de 60 i 70 hores a la setmana, sense protestar i sense dret a emmalaltir, una forma d’esclavitud moderna que la llei ha d’erradicar.