El permís de pares i mares

Tot i que la llei no ho permet en les entrevistes de feina moltes candidates han percebut l’interès del responsable de recursos humans a esbrinar la seva situació personal, especialment si viuen en parella, si són mares o tenen intenció de ser-ho, i és que la societat no està preparada per assumir la conciliació professional i familiar, i no direm pas que no s’hagin fet grans avenços perquè no recaigui en exclusiva en les espatlles amples de les dones. És molt digne de remarcar, per exemple, els bons resultats de la normativa que des de l’1 de gener del 2021 iguala el permís per naixement i cura del menor per a tots dos progenitors: 16 setmanes de prestació remunerada al cent per cent. Aquesta necessària equiparació estableix que durant les sis primeres després del naixement de la criatura, pare i mare en tindran cura junts de manera ininterrompuda i que pel que fa a les deu restants s’organitzaran segons els convingui; les dades de la Seguretat Social referents al 2022 apunten que el període de baixa per paternitat i maternitat és de 104 i 111 dies respectivament, uns nivells d’igualtat realment positius, potser els responsables de recursos humans deixin aviat de fer preguntes discriminatòries si les càrregues associades a la procreació són cada vegada més repartides: recordem que fins al 2007 no es va reconèixer el permís de paternitat –de 13 dies aleshores!–. Un pas imprescindible per tallar amb aquella dinàmica històrica que promocionava els homes en els llocs de treball i en els càrrecs directius mentre les dones s’ocupaven dels nens.