La utilitat de l’inútil

Explica Nuccio Ordine, en una fantàstica peça humanista, que sovint les coses útils per a molts no són en realitat les més útils de la vida. I que moltes vegades obviem que les que els més “llestos” s’atreveixen a dir que són inútils solen ser les més útils. Penso en el que es va anunciar fa pocs dies sobre la nova vida que haurà de tenir la darrera caserna de l’exèrcit espanyol a Girona, i que diuen que cediran a la ciutat. Per a alguns, aquest objecte tan “útil” haurà de rebre, a partir d’ara, un tracte igual d’útil: una escola bressol, un CAP, un equipament municipal, o ves a saber què més. Cal dir que qualsevol equipament municipal, ben ubicat i necessari per als veïns, seria una bona pensada. Tot i que, també cal dir-ho, un CAP ja està projectat en un solar just al costat de la caserna, i aviat es començarà a construir. Ara, podríem estar pensant en un espai carregat de valor humanístic? Podrien ser les velles casernes de l’exèrcit repressor un nou espai de memòria col·lectiva? Podríem disposar a Girona, com passa a la majoria d’estats democràtics que són lleials a la memòria de les seves lluites, d’un nou centre d’interpretació de la resistència democràtica? Tenim moltes lluites per les quals sentir-nos orgullosos a casa nostra. Des de la lluita pels drets sindicals dels treballadors i treballadores, fins a la batalla pel respecte als drets de les dones que van encapçalar les nostres mares i àvies, a la resistència per salvar valls i parcs naturals. Però també, allà on ara encara s’alça la bandera dels espanyols, hi podria haver un lloc on explicar als nostres fills i filles les ganes que hem tingut els gironins i gironines d’esdevenir un estat independent. I no parlo només dels darrers cinc anys. La lluita per l’alliberament nacional de Catalunya ve de lluny, de molt lluny. Podrien ser les velles casernes del vell exèrcit, de la vella monarquia espanyola, un museu sobre l’esperança de les lluites compartides? Cal explicar-nos-ho a nosaltres mateixos, molt més sovint del que ho fem, que sense esforç i lluita no aconseguirem res, absolutament res. Que les coses aparentment útils tendeixen a afavorir la comoditat i mirar-se el melic. La utilitat de l’humanisme ens confronta al risc, a l’exploració i al progrés.

El que és clar és que, aquest cop, d’una cosa inútil alguna cosa útil en farem.