Intel·ligència artificial? Ja era hora!

Amic lector: feu-vos a la idea que la intel·ligència artificial destruirà els llocs de treball. Les màquines faran la vostra feina –i la meva, i la de tothom– de manera més ràpida i més eficient i més barata. És un fet inevitable que s’esdevindrà més d’hora que tard. Així com la mecanització va reemplaçar les tasques feixugues del camp i va permetre l’emigració massiva de la població rural a les ciutats, la intel·ligència artificial destruirà per sempre més el mercat de treball. No hi haurà més feina ni per a vós, ni per a mi, ni per a ningú.

Les empreses augmentaran de manera substancial els seus beneficis, perquè la productivitat s’elevarà notablement gràcies a la major eficiència de les màquines i alhora s’estalviaran una part important de les seves despeses: els costos laborals. No hauran de pagar nòmines, car els robots i la intel·ligència artificial faran la feina de franc. És un fenomen que ja veiem en aquelles companyies tecnològiques que obtenen beneficis milionaris perquè els productes que venen no requereixen mà d’obra intensiva i són eminentment digitals, com ara Alphabet (Google) o Meta (Facebook).

Ara bé, en aquesta societat capitalista on vivim, les empreses continuaran necessitant d’una baula important de la cadena: els consumidors. El sistema no es pot permetre un món de gent sense ingressos que no pugui comprar i consumir, perquè la roda s’aturaria i tot se n’aniria en orris. Caldrà aleshores transferir els beneficis extraordinaris generats per la supressió dels costos laborals i l’augment de la productivitat cap a la població, de manera que els consumidors mantinguin el poder adquisitiu necessari per comprar els productes que ofereixen les empreses. Aquesta transferència es farà en forma de nous impostos, que seran com a mínim equivalents a la massa salarial suprimida. Els diners recaptats es distribuiran en forma de renda universal: tot ciutadà major d’edat rebrà un estipendi mensual que garantirà el seu nivell de vida.

Lluny de portar-nos un futur de ruïna i destrucció, la intel·ligència artificial ens durà a l’etapa més gloriosa de la història de la humanitat, on ens podrem dedicar a fer exclusivament el que ens vingui de gust: viatjar, llegir, escriure, cuinar, crear, cantar, etcètera. La Grècia antiga és recordada com una de les èpoques més glorioses de la història, on les arts, les ciències i el pensament van brillar com mai i van deixar una empremta que encara perdura. Aquells ciutadans grecs es podien dedicar a cultivar les arts, les ciències i el pensament perquè no havien de treballar. La feina la feien els esclaus (que evidentment no cobraven, ni feien vacances, ni es jubilaven). Amb la intel·ligència artificial, viurem una situació semblant, però sense l’element menyspreable de forçar altres humans a fer la feina a canvi de res.

La mala notícia, amic lector, és que tot plegat no ho veurem ni vós ni jo. Amb sort, seran els nostres nets els que gaudiran plenament d’aquesta parusia tecnològica i viuran una vida sense haver de fer res que no sigui exclusivament allò que els agradi fer. A més a més, com tot gran canvi, el camí per arribar-hi serà sinuós i dolorós. Veurem sectors d’activitat patint i d’altres resistint-se i aferrant-se a un present que té data de caducitat inexorable. Però l’esdevenidor que espera a les generacions futures es presenta com el més brillant de la humanitat en termes de benestar, creativitat i progrés. Un canvi que serà el resultat final d’una evolució que vol posar fi al càstig que Nostre Senyor va imposar-nos quan Adam i Eva van menjar el fruit de l’arbre prohibit: “Et guanyaràs el pa amb la suor del teu front.” Una maledicció que la intel·ligència artificial s’encarregarà d’eliminar per sempre més. Per això, quan algun exaltat s’exclama per les feines que assumiran robots i andròmines, la meva resposta és: ja era hora!

Aclariment: aquest article no s’ha escrit amb el ChatGPT.