En Moia, assegut a l’estany de Sils

“Potser caldria que us digués, primer de tot, que en el moment d’escriure aquestes paraules em trobo al mig de l’estany, serenament assegut en un prat envoltat d’aigua gairebé per tots cantons. És el capvespre, la vida bull al voltant meu...” Aquest text es pot llegir a la placa que dissabte es va plantar al primer mirador de l’estany de Sils. Va ser escrit per en Moia, Lluís Motjé i Costa (Riudellots de la Selva, 1958 - Sant Dalmai, 2019), naturalista i ornitòleg, primer president del Centre d’Estudis Selvatans, que fou recordat per amics, companys i col·legues quatre anys després de la seva desaparició. Algú va explicar que en Moia tenia una visió radical de la vida, sense mitges tintes, i que va lluitar contra el sistema per protegir la biodiversitat i promoure el coneixement i el respecte pel medi ambient. Li agradava investigar, trepitjar el terreny, i no va dubtar a enfrontar-se a les corporacions, en especial les locals, per recuperar espais aleshores oblidats i descuidats per les autoritats com ara l’estany de Sils, la riera de Santa Coloma, els turons de Maçanet i el volcà de la Crosa. A Sils va treballar per salvar el paratge –es va recuperar una llacuna permanent, es van adequar itineraris i equipaments i antigues pollancredes es van reconvertir en prats de dalla i aiguamolls– i va fer de la pedagogia una eina d’agitació, de manera que aquesta terra desconeguda i salvatge –la llegenda diu que a l’estany hi havia la porta de l’infern, on va viatjar en Pere Porter– s’ha transformat en centre de natura i en llar on s’arriben a comptar fins a 219 espècies d’ocells.