El pecat de la Costa Brava
Amb el pecat original, Adam i Eva van ser expulsats d’un paradís on podien viure, gaudir, i disposaven dels fruits de qualsevol dels arbres que hi havia al jardí celestial. Un edèn que només coneixem pel que diu la Bíblia i que ens podem imaginar com una mena de pàtria celestial o un olimp. A partir d’aquest imaginari, hem anomenat paradís llocs molt bonics, especialment espais naturals que s’han mantingut verges sobretot perquè l’empremta de l’home pràcticament no s’hi fa notar. Suposo que és en aquest sentit, o fent-ne aquesta interpretació, que les exposicions sobre la Costa Brava que es poden veure al Museu d’Art de Girona i al Museu de l’Empordà de Figueres porten el títol genèric de Costa Brava. La descoberta del paradís 1870-1936 i ens mostren la visió que tenien de la nostra costa pintors com Joan Llaverias, Modest Urgell, Rafael Durancamps o Salvador Dalí, entre altres.
En l’exposició es veu clarament com els artistes reflecteixen en una seixantena de quadres i documents, de gairebé una cinquantena d’autors, la seva sensibilitat pel paisatge i la riquesa del litoral gironí. Unes exposicions que és bo anar a veure, però sobretot cal fer-ho després de visitar la mostra de fotografies del periodista Miquel Riera, que exposa al Centre Cultural de la Mercè de Girona, amb el títol Costa Esbravada. L’afany especulador que ha menystingut i degradat la Costa Brava. És un exercici molt interessant i recomanable, per poder comprovar el contrast colossal que hi ha entre les imatges de la costa des del cap de Creus a Blanes d’entre els anys 1870 al 1936 i les fotografies d’avui, captades només fa uns mesos per Miquel Riera.
Aquell espai idíl·lic ja va començar a canviar de manera preocupant entre els anys cinquanta i seixanta, els de l’inici del turisme massiu que ens descriu magistralment Manel Costa-Pau en el llibre Turistes, sirenes i gent del país, i que després encara ha sofert una transformació descomunal. Costa Esbravada és una selecció d’imatges, captades pel periodista empordanès, que ens convida a fer un passeig per la costa però amb ulls crítics. Riera ens fa reflexionar en quin moment es va cometre el pecat original que ha convertit el que havia estat un paradís en un territori amb un alt nivell de degradació, avui pràcticament sense cap interès paisatgístic.
