Can Barça fa pinya en plena treva

Can Barça en treva. Calma tensa. El resultadisme dictarà sentència: si s'arriba a la final de Moscou (21 de maig) es perllongarà l'armistici. Si s'hi arriba i s'hi perd, teràpia de xoc amarga. Si s'hi arriba i s'hi guanya, teràpia de xoc dolça. I si no s'hi arriba...

Si no s'hi arriba l'últim tram de la Lliga (fins al 18 de maig) serà un via crucis per al Barça. Després de la fallida total al camp del Deportivo, el club ha admès implícitament que mitja plantilla actual és insolvent i ha decidit jugar-s'ho tot a dos partits i renunciar temeràriament al segon lloc a la Lliga.

Motius per l'optimisme: l'interessantíssim matx de dimecres passat contra el Manchester, 90 minuts farcits de significat, pistes i explicacions del que ha passat els dos últims anys. La primera conclusió és senzilla: sense motivació l'equip és mediocre, motivat és competitiu. La segona conclusió molestarà alguns: a la plantilla no li falta qualitat sinó professionalitat, perquè és professional qui fa la feina ben feta independentment del context (la Champions), la situació (semifinals), el client (el Manchester), les condicions (un Camp Nou ple), la retribució (la Champions és la millor fira en el mercat futbolístic de clubs).

Motius per la prudència: el factor camp i la desmemòria. No ho oblidem: un empat a zero a casa s'hauria considerat un mal resultat en qualsevol altre context però ha estat motiu d'alegria per l'actitud mostrada per l'equip, no pel resultat obtingut, immerescut, sí, però dolent. I el Barça farà bé de no oblidar-ho i tenir present a Old Trafford que precisament s'ha abonat al resultadisme: només li val passar a la final, jugui com jugui.

El Barça arribaria a Moscou havent deixat de banda el Lió, l'Stuttgart, el Glasgow Rangers, el Celtic de Glasgow, el Schalke 04 i el Manchester United. La proximitat d'una hipotètica victòria a la Champions, que seria una desproporcionada recompensa a tant mal joc, obliga ara a fer pinya, a aparcar deutes pendents i a confiar en l'orgull de la plantilla i en la seva oportunament recuperada motivació.

I quan tot plegat acabi i el Barça tant de bo desi la tercera Champions a la vitrina del museu, l'articulista confia que la directiva tindrà prou coratge per aplicar a la direcció esportiva els mateixos criteris de professionalitat, rendibilitat i eficàcia gestora que ha implementat en la direcció econòmica del club.

Encara que paradoxalment sembla molt més difícil exigir a una vintena de jugadors que siguin professionals que no pas demanar un esforç econòmic (augment dels abonaments) i de recolzament (assistència a l'estadi) a desenes de milers de socis.