Que no es perdi aquest so

Aquest Sant Jordi, la Dharma ha fet un Sant Jordi. Un concert que ha estat un homenatge als cinquanta anys de trajectòria d’una banda que, des que va néixer durant la llarga nit del franquisme, sempre s’ha mantingut coherent al servei de tantes causes nobles. Quan encara faltaven dues dècades perquè el rock català fes el seu boom, la Dharma als anys setanta ja pujava als escenaris oferint un so i un estil nous, que trencava amb les orquestres de l’època i seguia el fil de la cançó protesta però portant-la molt més enllà musicalment. La Dharma demostra la força que té el compromís cultural quan va de bracet amb l’activisme polític i social; en som testimonis els joves que els anys vuitanta i noranta vam trobar en la Dharma un referent pacifista i ideològic contra la guerra dels Balcans, a favor dels insubmisos, per l’autodeterminació i en la defensa de la llengua i la cultura catalanes. Molt més enllà de l’Inana inene i de moltes altres peces que han esdevingut autèntics himnes de la lluita independentista, l’Elèctrica Dharma ha fet una gran aportació al panorama musical català agafant melodies tradicionals o partitures antigues com ara el Llibre Vermell de Montserrat i reinterprentant-les a ritme del jazz o el rock i al so del saxo o la tenora. Si us vau perdre el concert d’ahir, encara podeu fer el vostre particular homenatge a la Dharma, regalant o autoregalant-vos el llibre Companyia Elèctrica Dharma. 50 anys, que ha editat Comanegra i mostra de manera magnífica el gran llegat d’una banda que encara pot donar molta guerra, i de la bona.