De reüll
Un oasi que crema
Europa crema. Diuen que les temperatures no paren de pujar, i amb les temperatures, la sequera. I amb la sequera, el risc d’incendis. Creixen les tempestes seques i augmenta la incertesa sobre la gestió de l’aigua. Diuen que una de les causes de l’increment de les temperatures són les emissions de CO2. Per això és tan important la bicicleta, el transport públic i els cotxes elèctrics. Per això, és fonamental instal·lar plaques solars a casa i impulsar les empreses que garanteixen energia del sol i del vent i apostar de manera decidida per tot allò que ens permeti compensar les emissions contaminants. I, mentrestant, el coet d’Elon Musk, (que genera unes 350 tones d’emissions en cinc minuts de vol) s’enlaira en un vol de proves. L’objectiu final és anar a Lluna. Però, de moment, no funciona. I no només no funciona, sinó que a 29 quilòmetres (quatre minuts de vol) explota i genera no se sap quantes emissions... I no passa res... Ah, sí! Sí que passa. Que l’equip diu que n’han après molt i que ho tornaran a provar d’aquí a uns mesos.
Preparem-nos! El futur està escrit. I no sembla que passi per descontaminar el planeta i garantir una vida millor. S’albira un horitzó amb un món per als rics i un per als pobres. I aquest últim no és precisament un oasi.