Els altres llagosterencs
L’any 1970 el 10,4% de la població de Llagostera era nascuda a Andalusia
Per Sant Jordi es publiquen llibres de tots els gèneres literaris i també petites joies que passen desapercebudes perquè són històries locals que esdevenen universals. És el cas de Destí: Llagostera. La migració dels anys 50 als 70, de Mireia Malagón i Dausà, una obra que recull uns testimonis humans d’una època irrepetible i fa pensar en Els altres catalans de Paco Candel. Llagostera, com la majoria de municipis de Catalunya, va rebre immigració de molts pobles d’Andalusia i Extremadura i abans de la Guerra Civil n’havia rebut d’Aragó, amb la construcció del carrilet, i de Múrcia, quan es van fer carreteres i pantans. Les famílies andaluses podien venir de Granada, Jaén o Màlaga, però hi ha un poble que destaca per sobre els altres: Almedinilla (Còrdova), d’on van venir famílies senceres: els Cano, els Malagón, els Moreno, els Ramírez, els Ruiz, els Sánchez, els Serrano... Els anys vuitanta ja es va celebrar una gran festa d’agermanament amb Almedinilla i Pepe Fernández va rodar un documental que va omplir el Casino. El primer almedinillenc arribat a Llagostera va ser Vicente Moreno, conegut com el Rubio. També és andalús, d’Algesires, Fermí Santamaria, que ha estat alcalde de Llagostera durant dotze anys. Segons l’autora, el 1970 el 10,4% de la població era nascuda a Andalusia. La seva crònica parteix de les entrevistes a una vintena llarga de persones que van arribar entre 1947 i 1973, i amb Margarida Planas Casadevall, del bar La Balbina, que va marcar una època, ja que era el lloc més freqüentat pels andalusos i el punt d’arribada i sortida de l’autocar que va rebre el nom de La Llorona. Mireia Malagón tracta els temes més controvertits amb delicadesa i coneixement, no en va el seu pare també formava part d’aquesta immigració. No defuig els aspectes com el rebuig i el suport generats, ni temes controvertits com l’habitatge, la llengua i el xoc cultural per diferents generacions. Editat per l’arxiu municipal, el llibre conté una interessant introducció de la filòloga i poeta Laura G. Ortensi, també de pare andalús. La Laura, la Mireia i l’alcalde Antoni Navarro el van presentar dissabte passat en una sala de plens abarrotada. Ara ja caldrà pensar a escriure una crònica de les noves migracions.
