A la tres
Omplir el buit de Cs
“Els sis antics regidors d’aquell artefacte que va ser la candidatura de Valls ja busquen apoderat, i el PSC ja maniobra per ocupar un racó electoral que no li és gens inhòspit
De la mateixa manera que la llei del buit ens ve a dir que l’univers tendeix a omplir sempre aquells racons on no queda res, en la política passa una mica el mateix. Des del punt de vista electoral, mai hi ha cap espectre ideològic que quedi al descobert, ja que quan el partit que aixopluga un determinat perfil de votants queda debilitat, o senzillament desapareix, no cal patir gaire, que ja hi ha haurà algú altre que s’afanyarà a cobrir el flanc. Anem al cas de Ciutadans. El seu és un projecte ja no en reculada sinó en descomposició, com ho certifiquen tant la pèrdua sagnant de suports que encadena com la successió de desercions de càrrecs i militants que quan marxen, a més, ho fan amb un estrepitós cop de porta. Això no treu, però, que a Catalunya, i molt significativament a la corona metropolitana, hagin estat una formació que va sembrar una base electoral notable –1.109.732 vots i 36 diputats al Parlament el 2017– que els va erigir en referent de l’espanyolisme de centredreta. Ara, però, com a marca no se’ls espera, malgrat que l’espai polític que representen continua allà. I és golós. I qui se l’apropiarà en les properes municipals? Aquesta mena d’analistes nostrats que opinen tan alegrament del preu del safrà, la crisi al Sudan o la política domèstica de Palautordera, són dels de la mena que automàticament respondrien al PP, Valents, o Vox, aplicant aquell principi de l’afinitat ideològica. Sí, però no, perquè els estudis demoscòpics corroboren que el PSC és un dels grans beneficiaris potencials de la fuga de vot de Ciutadans. Tampoc ha d’estranyar tant. D’on provenen, si no, part dels seus quadres, o candidats? Els socialistes, que si una cosa són és perspicaços, ja han olorat sang, i mirin si no la llista de Jaume Collboni a Barcelona, amb una picada d’ullet explícita a aquest perfil d’electors amb la tria de Maria Eugènia Gay com a número dos. I és que els sis regidors d’aquell experiment tan catastròfic com va ser el de Manuel Valls són un botí molt preuat el 28 de maig. I ara mateix busquen usufructuari.
