Les notícies que (no) interessen

Divendres al vespre, en la primera edició dels premis Generalitat Girona –van reconèixer la trajectòria del fundador de La Fageda, Cristóbal Colón; la iniciativa de Mariona Serra com a creadora de GoodGut, i la tasca de Valentes i Acompanyades en la prevenció dels matrimonis forçats–, Laia Cañigueral, delegada del govern a Girona, va posar en relleu “els projectes socials, econòmics, mediambientals i culturals impulsats per persones que, lluny de treballar només en benefici propi, milloren el benestar de tots i totes” i va lamentar que “massa sovint les notícies que tenen més impacte són les negatives”. És ben cert i a més és un fet que porta conseqüències tant per la percepció que la ciutadania es va construint sobre el món on viu com també per la minva de l’atenció que els mitjans de comunicació desperten en les seves audiències. Les dades de l’estudi Digital news report, elaborat pel Reuters Institute de la Universitat d’Oxford –i que es publiquen a Report.cat–, són significativament contundents: del 2017 al 2022 s’ha passat, a escala global, d’un interès del 63% al 51% respecte a la actualitat informativa; a l’Estat espanyol la davallada entre el 2015 i el 2022 és de 20 punts percentuals. Això vol dir que les males notícies cansen la gent? En part, sí: la reiteració d’inputs sobre la pandèmia –en el seu moment–, la crisi econòmica o els conflictes bèl·lics desanimen i fan canviar de canal, segons l’informe esmentat. Però no només això: davant l’impacte de les noves tecnologies, està sobre la taula un canvi de model periodístic que aprofundeixi en la realitat i marqui la pròpia agenda per connectar amb el públic i que sense deixar de ser crític ofereixi també els testimonis de persones i entitats que s’esforcen pel bé col·lectiu.