A la tres
Imbecil·litats
Fer complir la llei, en aquest cas, és una autèntica imbecil·litat. I costa d’entendre que no hi hagi la més mínima possibilitat –o que ningú tingui l’habilitat de trobar-la– per posar una mica de seny que eviti l’absurditat a què obliga l’aplicació literal de la norma. El tema és que aquesta setmana s’han fet públiques les llistes que es presenten a les imminents eleccions municipals. I, dels centenars de candidatures, només n’hi ha tres a tot el país que estiguin formades únicament i exclusivament per dones. Del número 1 fins a les places suplents. Ni un sol home. En dos dels casos això no ha generat cap problema. En concret, a Botarell, amb una llista vinculada al PSC, i a Cadaqués, on Junts es presenta com a Juntes perquè totes les integrants són dones. I això és possible perquè el règim electoral general permet que els municipis de menys de 3.000 habitants no estiguin obligats a tenir llistes electorals paritàries. Per tant, dones al poder! En canvi, a Moià, on el municipi sí que supera aquesta xifra de veïns, la llista vinculada a la CUP ha estat impugnada per la Junta Electoral perquè no es compleix el mínim d’un 40% d’homes, en aquest cas.
És a dir, una llei que s’estableix per trencar el sostre de vidre que frenava l’accés de la dona al món de la política ara veta una llista amb només noms femenins. La norma deu estar molt mal escrita si l’única interpretació que se’n pot fer és aquesta. I ja em perdonaran, però qui fa la impugnació també queda ben lluït. No té cap sentit vetar una llista de dones emparant-se amb una llei que protegeix la presència del sexe femení. És el món al revés. Una autèntica rucada. I segur que sortirà el de torn que dirà que si la llista impugnada fos només d’homes no hauríem posat el crit al cel. Evidentment que no ho hauríem fet! En mons tan encorbatats i testosterònics, com són la política o l’empresa, és indispensable la discriminació positiva. Perquè el talent femení hi és però està taponat. Per això cal crear escletxes per fer-lo aflorar. Evitant, si és possible, les absurditats.