A la tres
Bruce i Catalunya
Molt se n’ha parlat, per lloar-la o per menystenir-la, de la sensibilitat cap al català de Bruce Springsteen durant la seva estada a Barcelona, on va iniciar la seva gira mundial i va fer dos concerts d’aquells que tenen regust de comiat. Sembla que al mític cantant la capital catalana, i de retruc Catalunya, li té el cor robat de fa molts anys, quan encara era un músic poc conegut a Europa i el 1981 es va trobar amb un dels públics més apassionats de tota la seva carrera artística. N’ha deixat fins i tot constància en diferents entrevistes posteriors i també en la biografia de Dave Marsh, on va dir: “Va ser el millor concert al qual he assistit a la meva vida.” Davant una declaració com aquesta era de preveure l’èxit de les dues cites del cap de setmana passat, en què Barcelona i de retruc Catalunya van tornar a demostrar al Boss que aquí també se l’estima molt. Allò que potser alguns no ens esperàvem és que s’utilitzés també el personatge per revifar una catalanofòbia que sembla instal·lada en tots els nivells. Una catalanofòbia que es va moure entre la subtilesa de la tergiversació del discurs per part d’alguns mitjans de comunicació i el retret amarg i covat des de la ràbia més profunda per part de determinats cronistes que van assistir als concerts. Dels primers, en tant que formo part del gremi, em va molestar especialment la participació de La Vanguardia en constatar una salutació a Espanya que no va existir mai i de la qual va haver d’assumir una fe d’errades posterior. Un diari suposadament d’aquí que no concep Catalunya sense Espanya, ni que sigui en boca de Bruce Springsteen, i que es permet el luxe de reinterpretar la realitat si no s’adequa als seus desitjos. Ahir va ser una simple salutació en un concert, i demà? Potser sí que els catalans ens hem tornat especialment sensibles i veiem mala intenció allà on només hi ha hagut una equivocació sense més, però és que després de tanta campanya en contra defensar la veritat, per petita o insignificant que sembli, ja no és una opció, és una obligació.