Sudan i la batalla pel botí

Des que va assolir la independència, el 1956, la història del Sudan ha estat marcada per governs inestables, cops d’estat, cruentes guerres civils, sequeres, fams, conflictes ètnics com el de Darfur que va enfrontar les tribus yanyauid –àrabs, criadors de camells– i els grups d’agricultors de parla nilosahariana, i ha estat marcada també per la secessió de la meitat del país, el 2011. El 1989 Omar Hassan Ahmad al-Bashir va establir una fèrria dictadura, marcada per la repressió, la corrupció i els assassinats –el 2008 el Tribunal Penal Internacional el va acusar de genocidi–. El 2019 les manifestacions populars van fer caure Al-Bashir i va entrar un govern de transició encarregat de convocar eleccions. El miratge va ser curt. L’octubre del 2021 el general Abdel Fattah al-Burhan va prendre el poder i va ser nomenat president, mentre que Mohamed Hamdan Dagalo, àlies Hemetti, cap de les paramilitars Forces de Suport Ràpid, el va acompanyar. Avui l’enfrontament entre aquests dos militars ha portat el país destruït per la crisi econòmica, la violència interna i l’aïllament diplomàtic a una nova guerra civil que podria encendre l’Àfrica oriental. Les reserves de petroli i or i la seva posició estratègica han atret potències com Aràbia, els Emirats Àrabs o Rússia –el 2017 hi va començar a operar el grup Wagner i el febrer d’aquest any, el canceller Serguei Lavrov ha arribat a un acord per establir una base russa al mar Roig–, però segons asseguren els experts aquesta vegada la confrontació violenta no neix de diferències ideològiques irreconciliables, ni és el resultat de fractures ètniques o religioses, sinó que estem immersos en una altra batalla pel botí, una batalla que els generals allargaran fins saber on poden arribar els seus fidels amb les armes a la mà.