El bon govern de l’aigua

Consideren que la classe política no està a l’altura de la greu situació de sequera meteorològica i d’escassetat hídrica que patim i han convocat per avui una cimera social per l’aigua de la qual sortiran propostes factibles per revertir el desastre. Són Aigua És Vida, Associació de Municipis i Entitats per l’Aigua Pública, Ecologistes en Acció, Enginyeria Sense Fronteres, Grup de Defensa del Ter, Plataforma de Defensa de l’Ebre, Aigua És Vida Girona, Moviment Aigua Pública i Democràtica a l’AMB, Taula del Llobregat i Taula de l’Aigua Terrassa, i diuen que el debat no s’ha de limitar a la imposició de sancions als municipis que incompleixin el decret de la Generalitat, sinó que ha d’abordar les causes profundes de la sequera i les palanques reals per garantir aigua per als rius i les persones. No es desperten ara, ja fa temps que adverteixen de la necessitat d’un canvi de model productiu i residencial que redueixi el consum i preservi els ecosistemes en lloc de romandre captiu d’una oferta que porta a la fallida de l’abastament. Quin sentit té continuar preveient creixements urbanístics a l’Àrea Metropolitana de Barcelona –ocupa el 2% del territori i concentra el 42% de la població– a la Costa Brava i a la Costa Daurada? Implantar monocultius de regadiu en terres de secà? Mantenir una cabanya porcina de 8 milions de caps? Hi ha un ample marge de millora: aprofitar les aigües pluvials i les aigües grises als edificis, modernitzar els regadius perquè el que s’estalviï retorni als rius, posar fi a l’elevat volum de fuites a través de les xarxes –es perd ¼ part del subministrament i a Badalona 180.000 litres diaris des del 2005!–. L’aigua és un bé comú essencial per a la vida; cal recuperar el seu govern i no deixar-lo en mans d’interessos privats.