Posar portes al turisme

Els turistes ja salten les tanques instal·lades per l’Ajuntament de Barcelona als búnquers del Carmel. Posar portes als turistes quan ja són aquí es revela, doncs, tan ineficient com posar portes al camp. La massificació turística s’ha de resoldre molt abans, amb polítiques que permetin regular quina mena de turistes volem, quants en volem i com el distribuïm al llarg de l’any i del territori de manera equilibrada.

A Catalunya pràcticament totes les administracions tenen responsabilitat en turisme: des del govern fins als ajuntaments, passant per les diputacions i els consells comarcals. Però durant dècades aquestes administracions s’han dedicat a atraure turisme per engreixar la gallina dels ous d’or i els pressupostos s’han destinat bàsicament a promoció, sense tenir en compte l’ordenació de l’activitat turística. Això ha portat Catalunya a ser, diguem-ho clar, una destinació low cost de xancleta, sol i platja.

És l’hora de canviar de model. Alguns denuncien que el turisme s’està carregant Barcelona i part del litoral català. En realitat no és culpa dels turistes, sinó de les normatives que ho permeten. Encara som a temps d’arreglar-ho, amb lleis que abordin amb valentia el tema de l’habitatge perquè els apartaments turístics i els lloguers de temporada no expulsin els veïns de tota la vida. Amb lleis que incorporin la sostenibilitat, que obliguin a substituir els llocs de treball precaris per ocupació de qualitat, que promoguin el turisme de proximitat, que tinguin en compte la qualitat de vida dels habitants. Perquè, com diu el Manifest Descobrir, només un bon lloc per viure és un bon lloc per visitar.