La filla secreta de Mas

L’última que hem sabut és que la policia patriòtica volia col·locar-li una filla secreta a Artur Mas i, després, donar la culpa de la filtració a Josep Antoni Duran Lleida. Sembla un esquetx del Polònia, però no, es tracta d’una democràcia (sic) occidental actuant com un grup de xoriços. En els darrers temps hem sabut una part –n’hi ha molt més, els ho asseguro– de les accions que va emprendre Madrid per intentar aturar la progressió electoral de l’independentisme. Ras i curt, la reacció a les paperetes que es dipositaven a les urnes catalanes va ser, simplement, donar ordre a la policia que es poses a delinquir. Informes falsos, xantatge, calúmnies, amenaces, suborns, impunitat judicial i policial... Ara podem mirar enrere i sabem quina va ser la reacció de l’Estat –la de veritat– a les majories independentistes successives al Parlament. Zero política, zero proposta, zero negociació i, per contra, muntar grups parapolicials amb llicència per calumniar associats a terminals periodístiques que completaven l’acció i tancaven el cercle del xantatge, sovint amb l’ajuda d’instàncies judicials disposades a participar en el linxament. La democràcia espanyola va perdre fins i tot l’aparença per l’acció de dos milions de manifestants i una setantena de diputats al Parlament. Una altra dada. Fins i tot encara que la premsa catalana publiqui tots aquests escàndols, els mitjans de comunicació madrilenys continuen sense informar als lectors dels delictes, gravíssims, que s’han comès des del poder. La pobresa de la democràcia és desconeguda per l’opinió pública espanyola, a qui només es demana adhesió nacional, sense opció de crítica. Tot això és el que cal tenir en compte. L’Estat espanyol no farà política ni negociarà mai, es limitarà a excitar la seva opinió pública –i la part dels catalans que es comporten políticament com a espanyols– contra l’independentisme. Apuntem-ho per a la pròxima.