Sequera

Diuen que aquest cap de setmana ha de ploure. Però ja se sap que la pluja de maig... amb prou feines un raig! Tot i que, amb el canvi climàtic, ja no podem predir res. Vivim en l’època de la incertesa, i això s’encomana. La sequera que ha deixat sense aigua els pagesos és equiparable a la sequera d’idees per tirar endavant un país que, des de fa anys, està en crisi. I sembla que no ens en sortim!

Necessitem idees per avançar, per superar els entrebancs que, sovint, ens hem generat nosaltres mateixos. Necessitem una nova mirada a la realitat. Quan la consellera Jordà diu que cap pagès ha de deixar la seva activitat per culpa de la sequera, no és només una declaració d’intencions. És una necessitat. Necessitem els pagesos i els ramaders per garantir que algú gestioni un territori, un paisatge que, sese aquests professionals, esdevindrà el principal enemic de la població.

Necessitem un pacte de país, i això vol dir treballar en un mateix sentit per avançar deixant de banda els partidismes i els matisos electoralistes. Estem preparats per assumir aquest repte? De moment, no ho sembla. De moment, les dinàmiques polítiques són les mateixes de sempre. Però el país s’asseca. I, després de la sequera, vindrà l’incendi.