Celebrem 120.000 morts?

No estranyi que vinguin dies de regalar-nos, homenatjar-nos i pilotejar-nos perquè entre tots ho hem aconseguit i l’OMS ha decretat la fi de l’emergència de la covid. Van esprémer que junts ho superaríem i ara espremeran que ens n’hem sortit junts, que vol dir gràcies a ells. El president dels espanyols es va afanyar a piular-ho i ara rumien quina en poden fer. Diria que hi haurà banderes, reis i militars. El que realment ha passat ho anirem sabent a poc a poc. Parlen de 120.000 morts a l’Estat espanyol en tres anys. No sé si dona per celebrar res, però és molt probable que ho programin, perquè necessiten substituir l’homilia sanchista que Catalunya està tan i tan més bé que el 2017, i també gràcies a ells. És que fins i tot a ells els deu fer angúnia continuar amb la lletania d’aquesta Catalunya tan trempada quan assetja la sequera i fia el futur a les rogatives perquè plogui. Quan el servei de tren de Rodalies trasbalsa cada dia la quotidianitat de desenes de milers de ciutadans. Quan organitzar unes oposicions costa déu i sa mare, s’han de llogar especialistes i s’han de repetir i visca la Pepa! Quan la promesa i suposadament pactada desjudicialització aconsegueix cada dia fites més importants com decidir qui ha de presidir el Parlament en lloc del que escollim els catalans, detenir els nostres eurodiputats i obrir processos, ara ja per terrorisme, contra els independentistes. Ara rumien com fer-ho per celebrar 120.000 morts.