Dret a la vida als Grans Llacs

Dels anys noranta ençà més de deu milions de morts a la regió dels Grans Llacs, la més gran catàstrofe humanitària després de la Segona Guerra Mundial; sis milions de desplaçats dins de la República Democràtica de El Congo (RDC); un milió de sol·licitants de refugi en els països veïns; destrucció de cases, escoles i cultius, saquejos i violacions, població civil enmig del foc entre grups armats i l’exèrcit. Aquests dies es fa a Burundi una important trobada per assolir la pau en aquesta part tan castigada de l’Àfrica i tan rica en recursos naturals, la seva gran maledicció des de temps colonials fins ara perquè l’espoli en continua justificant la violència. Ruanda, miracle de desenvolupament segons les potències occidentals, dona suport als rebels que destrossen l’est de la RDC i a través d’ells exporta minerals utilitzats per als dispositius mòbils i per a la indústria bèl·lica, i, d’això, un informe de l’ONU filtrat el desembre del 2022 n’ofereix proves. Davant el fet que les solucions militars no han portat a la fi del conflicte sinó que n’han agreujat la intensitat, entitats com ara Novact, Fundació Carta de la Pau dirigida a l’ONU, Assistance aux Victimes des Conflits en Afrique Central, la Comissió de Drets Humans de l’ICAB i la Coordinadora d’ONG Solidàries de les comarques gironines, entre d’altres, han proposat en l’esmentada cimera la realització d’un diàleg altament inclusiu en l’àmbit regional i de cada estat per resoldre els problemes socials i polítics que són la causa de la inseguretat endèmica, així com la presa de mesures efectives per abordar la gestió dels refugiats. És hora que els Grans Llacs deixin de patir una mirada extractiva i que es reconegui el dret a la vida dels seus habitants i la justícia que l’ha de garantir.