Campanya en marxa

Dijous entrarem a la campanya del 28-M, en què segons el CIS una tercera part dels electors tenen previst decidir el vot. De fet, el 5% prendran la decisió hores abans d’anar a votar i només el 16% voten sempre el mateix. Encara més interessant, més de la meitat decideixen segons el que més els convé a cada moment. Barcelona, segons diverses enquestes, pot trencar aquest esquema i podria ser el termòmetre d’un canvi de cicle amb vista a les eleccions generals de desembre i les del Parlament de Catalunya ( 2024-25). Ara mateix, un dia guanya Trias, un altre, Collboni, i un altre, Colau. Es descarta que pugui guanyar com fa quatre anys Maragall. Tots van amb el fre posat, tot i que la campanya és llarga i és fàcil posar-se de peus a la galleda, com va fer Trias suposant que tothom guanya tres mil euros al mes. Hi haurà més badades i de tots. Es calcula que aquests dies un candidat parla cinc cops al dia de mitjana. Fàcil ensopegar.

El 28-M es mou com sempre pels interessos del món local, però aquest cop hi juga la possibilitat d’un canvi de cicle que dependria d’un triomf global dels socialistes que desbancaria l’independentisme. Fet de difícil lectura fins dies després de les eleccions i sobretot dels pactes per constituir els ajuntaments el 14 de juny. Per canviar tendències, els de Salvador Illa estan disposats a pactar amb gairebé tot l’arc polític, cosa que als altres els costarà més.

La gestió de la sequera, les oposicions mal gestionades i el model turístic han esdevingut temes electorals; la provisionalitat del Parlament sembla que quedarà per a després. Temps perquè JxC pensi què vol fer amb el Parlament i triï un diputat per tirar endavant.