El voraviu
Astrid, reina de claredat
Volen referendar l’Estatut del 2006 més ribotat i així no l’impugnaran
En aquest món de la hipercomunicació que ens fan viure, i en què res del que s’escup per les trones mediàtiques és gratuït, improvisat, ni casual; sospiteu que no s’amaga res de bo per a l’independentisme civil en el fet que qui més garla dels savis i sàvies escollits per proposar l’acord de claredat sigui Astrid Barrio. Fins i tot és qui més garla sobre l’acord de claredat, assessor o no. Garla i clarifica, i se l’escolta i se li dona dimensió, i es deixa que les autèntiques parides que diu vagin calant en el cos social com cala l’aigua petita si no trobes un recer ni portes paraigua ni cap parapluja decent, que és com viu avui l’independentisme civil. A pèl sota la pluja. Posar Astrid Barrio en el paper en què se l’ha posat ja es veia des del primer moment que era un altre tret al peu, però ara llueix amb tot el seu esplendor. I calcem-nos, perquè si, com diu l’assessora, qui l’ha nomenada no és Aragonès sinó el president del consell de claredat, en Marc Sanjaume, vol dir que tenim ben col·locada una altra bona peça. Que Astrid Barrio porti l’aigua al seu molí és lògic. Tots la portem al nostre o mirem de portar-la-hi. El que no ho és és haver-la assegut a la teva taula. Reina de la claredat ho és. El referèndum que diuen que es pot proposar és sobre un nou Estatut més ribotat que el del 2006, perquè així no l’impugnarien ni recollirien signatures en contra. Així de clar ho té la reina de la claredat! I així de clar ho tenim a l’independentisme civil!
