Pagesots

Pagesots, retrògrads, incultes, bàrbars, ignorants, desgraciats... Són conceptes i adjectius insultants que recull l’activista rural Vanesa Freixa en el llibre Ruralisme. La lluita per una vida millor (Ara Llibres) per exemplificar el rebuig cap a tot allò rural, fruit de moviments polítics i econòmics que van generar, en menys d’un segle, un procés de separació entre dos mons, el rural i l’urbà, i que esclafava els que es van quedar als territoris rurals. Han estat, diu, “una arma molt poderosa de destrucció de l’autoestima local” i demostren com ens han (o ens hem) inculcat la idea simplista i errònia que la ruralitat és precarietat i aïllament, i la ciutat és modernitat i benestar. Aquesta falsa dicotomia ha destruït el fonament de la relació natural dels éssers humans amb el planeta. “Quina visió tan curta i interessada han tingut els nostres governants!”, exclama. El llibre parteix de la seva experiència personal per llançar un missatge no només d’estima a la terra, sinó de convenciment que no hi ha cap altra manera millor d’afrontar els temps que vindran (amb canvi climàtic inclòs) que canviar la manera com vivim i tornar a balancejar-nos amb els cicles de la natura. Fa uns anys, ella va decidir establir-se amb la família i un petit ramat d’ovelles en una borda al Pallars Sobirà. Defensa el ruralisme lluny de cap afany moralitzador. “Sense pràcticament adonar-nos-en, vam desconnectar del món rural amb la idea de no tornar-hi més.” Ella, però, està convençuda que el ruralisme és, a dia d’avui, l’opció més intel·ligent de supervivència i adaptació al col·lapse al qual ens aboquem com a societat.