A la tres
Pam a pam
“Mai una campanya a Barcelona havia estat tan disputada, i el pacte anirà de pocs vots. Però desferma escàs interès ciutadà, potser perquè viure-hi es fa cada cop més difícil
En l’actualització del llibre Barcelona pam a pam (1971), d’Alexandre Cirici, a càrrec de l’arquitecta Itziar González, es referma el repte de ciutat que va inspirar les dues magnífiques radiografies de la capital: “equilibrar el creixement i potencial econòmic, social i cultural de la ciutat” amb la vida diària dels barcelonins, “la vida real” i la ciutat que pateix “l’abandó immerescut”. Ho haurien de tenir en compte els alcaldables que aspiren a governar-la. Els candidats i els mitjans de comunicació bombardegem amb propostes, idees... perquè mai la campanya havia estat tan disputada ni havia tingut un ventall de pactes per ocupar el despatx principal de la Casa Gran tan obert. És atractiu, mediàticament, alhora que cada vot esdevindrà decisiu. Però curiosament tots els actes de campanya estan mig buits de públic, i una de les múltiples enquestes diàries reflectia que només un 53% té decidit qui votarà. La transcendència de les municipals és inversament proporcional a l’interès ciutadà que genera. Potser hi incideix el fet que hi ha poca cara –i projecte?– nova, i això facilita els retrets del que no van ser capaços de fer i ara prometen. Colau ha estat alcaldessa vuit anys, Trias va ser a l’oposició abans dels quatre d’alcalde, Collboni fa veure que és alternativa quan ha participat del govern en els últims quatre anys, i Maragall ho va fer durant nou. La manca d’horitzó ha marcat Barcelona –i el país– els darrers anys i no sembla que les propostes de campanya modifiquin el rumb incert i indefinit de la capital, empantanada en debats interns sobre el trànsit, les rodalies o el turisme massiu, davant de la impotència per lluitar contra l’accés a l’habitatge o la desigualtat, que obliga cada cop més barcelonins a marxar. Un estudi de l’Àrea Metropolitana assenyala que calen 1.435 euros al mes per viure dignament a Barcelona, i que aquest cost ha pujat un 31% en cinc anys. És la ciutat que redueix més el cens electoral per al 28-M, senyal que una part dels qui hi viuen prefereixen marxar-ne o estan obligats a fer-ho.
