Avantatge a les urnes

Els autòcrates es presenten a les eleccions amb un colossal avantatge: el que els ofereix el desballestament de l’estat de dret i el control dels mecanismes polítics/ideològics/religiosos i policials/repressors que els porten, convocatòria rere convocatòria, cap al mandat absolut i perenne del seus somnis –i del malson de qui els planta cara: 40.000 opositors empresonats en el cas que ens ocupa, que és la Turquia d’Erdogan–. Majoria absoluta en el Parlament però una segona volta per a la presidència representa un important avenç per a la coalició adversària i la constatació que aquesta vegada almenys hi ha partit i mobilització social pel canvi tot i les escasses possibilitats de concretar-se. En els seus vint anys liderant el país, Erdogan s’ha reforçat amb atribucions extraordinàries que a la pràctica han posat fi a la separació de poders, li han permès d’apoderar-se del Consell de Ràdio i Televisió i de la Direcció de les Tecnologies de la Informació i destruir els mitjans independents i posar la grapa damunt la Junta Electoral Suprema, la qual cosa té la seva importància respecte a la fiabilitat del recompte dels vots. Val a dir que aquest país no constitueix una excepció, sinó un referent eficaç de l’amenaça autoritària que s’estén arreu del món i que a Europa té com a deixeble clàssic l’Hongria d’Orban difonent discursos d’odi masclistes i homòfobs i legislant contra les llibertats civils. I què passa amb Meloni? S’intenta banalitzar la bèstia? Diferents informes del 2022 –no hi ha espai per entrar-hi en detall– revelen que el 80% de la població del planeta viu sota règims dictatorials o de creixent retrocés democràtic malgrat ser legitimats a les urnes. Són l’arma de l’actual fase del capitalisme global i financer?