Saben el que es fan

Saben el que es fan. Mentre els analistes i experts en consultes electorals van discutint si se’ls ha anat la mà o l’operació està calculada al mil·límetre, si és que deliren demanant la il·legalització de partits i jugant una vegada i una altra amb els sentiments de les víctimes, mentre el magistrat Joaquim Bosch (exportaveu de Jutgesses i Jutges per la Democràcia) adverteix que el reiterat rebuig del pluralisme i la persecució de les mentalitats discrepants són signe de debilitat democràtica i, de fet, una recalcitrant tradició en un país avesat a inquisicions i pureses de sang (també de signe ideològic), mentre…. ells fan funcionar una estratègia molt pensada com a reclam mediàtic: convertir la política en una mena d’espai brut i enfangat perquè la ciutadania se’n desvinculi (ho diu, crec que amb immillorable precisió, Mónica García, candidata de Més Madrid a aquella comunitat) i donar pas –hi afegiria– als que es presenten amb banderes populistes en el sentit més excloent i autoritari de la paraula. D’aquí ve l’absoluta manca d’escrúpols a distorsionar els fets–la vella recepta de Goebbels: una mentida repetida mil vegades es torna veritat– a fi i efecte d’injectar odi al votant contra “l’enemic”, no l’adversari, i és un matís important perquè busquen que el brogit emocional escampat per les xarxes s’imposi al debat d’idees i al raonament crític i en aquest terreny, realment empastifat, hi tenen experiència i avantatge. D’això se’n diu fer la campanya en negatiu: desprestigiar els contrincants fins a generar dubtes en els seus partidaris –i que s’abstinguin– i sobretot evitar donar explicacions sobre el propi programa, que pretén aplicar en el terreny social medicina de pal sense pal·liatius. Res de nou: saben el que es fan!