Dirigir el pensament

El panorama audiovisual està revolucionat des de fa uns dies. Tele5 ha decidit carregar-se, després de catorze anys en antena, el Sálvame. És evident que tot producte televisiu està sotmès a un desgast i que al cap de gairebé tres lustres la frescor es perd. No seré jo qui defensarà el model del programa. Però reduir el motiu de la cancel·lació del que ha estat el vaixell insígnia de la cadena a un simple desgast, és injust i erroni. Tot plegat forma part d’un viratge cap a la dreta perfectament orquestrat per la nova cúpula. Un cop es van haver carregat també Paolo Vasile, la cadena propietat de Berlusconi va ascendir a la presidència del grup Borja Prado, fill del desaparegut senador i empresari Manuel Prado Colón de Carvajal: un dels amics personals i administradors privats durant anys de l’emèrit. Prado fill, a més, és conegut per haver estat vinculat a diverses empreses de l’Íbex-35 i perquè té molts bons contactes a la dreta i l’extrema dreta. Des de la seva arribada, són contínues les acusacions de censura i politització. També ha col·locat Sandra Fernández a la cúpula, exdirectora de mitjans de la Comunitat de Madrid designada per Isabel Díaz Ayuso.

Tampoc és casual que el programa que substituirà Sálvame –una programa de “rojos i maricons”, segons el seu presentador– sigui de la productora d’Ana Rosa Quintana. Tristament coneguda fa uns anys perquè signava llibres que no havia escrit, no oculta la simpatia que té per la dreta, especialment per Díaz Ayuso. I aquesta simpatia l’han premiat els seus caps donant a la seva productora pràcticament la graella de tota la jornada de Tele5, però també de Telemadrid. De fet, és tan gran el premi que li han donat, que ella mateixa s’ha compromès a participar en la mesa política del seu programa “almenys fins a les eleccions” generals. A banda, el seu marit està imputat en l’anomenat cas Tàndem, que té relació amb el també cèlebre excomissari Villarejo. Si tot plegat no és una declaració d’intencions per fer arrelar un discurs, dirigir el pensament i condicionar el vot a finals d’any, que s’apartin els altres.