Un parell de voltes

Estem a quatre dies d’anar a votar i es manté tota la litúrgia, aquells actes i activitats que hi ha en el manual electoral, i que si no es fa els candidats correrien el perill que els ho retraguessin. I no es poden permetre fallar en res. Encara que els costums i la realitat hagin anat canviant. I un d’aquests costums, per mi tan ridícul com els quinze dies de campanya, és el de dissabte: la jornada de reflexió. El dia dels indecisos, diuen. Malament rai si a aquestes altures encara hem de reflexionar. Com deia en Joan Barril, és simptomàtic que alguna cosa no funciona quan has de dedicar un dia expressament a fer-li atenció. Perquè llavors vol dir que allò a què es pretén dedicar el dia, a reflexionar, en aquest cas quina opció convé més per al teu ajuntament, la resta de l’any no es fa, no n’hi ha, de reflexió. Cal, aquest dia? I no ho dic només perquè és no voler veure la realitat en què vivim, quan tot passa per les xarxes socials, on res s’atura. Des de fa anys, hi ha moltes persones que es pregunten també si és necessari que es mantingui aquest calendari de quinze dies de campanya i per rematar-ho un de reflexió. No trobeu que ens mereixem canviar tot aquest sistema electoral, tan llarg i costós? I anar per feina? Fer política de veritat i atendre el que necessita el ciutadà. Igual que no poder publicar enquestes d’intenció de vot durant aquests últims dies. Surrealista. Si la cosa realment va de llibertat i democràcia, per què no s’ofereixen totes les garanties perquè les eleccions siguin de veritat un exercici de lliure elecció? De què tenen por? I que s’accepti que si es vol canviar el signe del vot a última hora, que es pugui fer. Sempre he pensat que a qui més li convé això de reflexionar no és pas a la ciutadania, que sovint ho té força clar, què li cal i què no. Em fa l’efecte que a qui li fa falta reflexionar i prendre decisions en aquest sentit és a la classe política. Doneu-hi un parell de voltes.