Vinícius i generalitzar

Han passat dies i s’ha sentit i llegit gairebé de tot sobre l’episodi de Vinícius a Mestalla. Diuen que no generalitzem, que no hi ha racisme estructural, que són quatre eixelebrats. Fals, però deixem de demonitzar només l’esport i el futbol. Hi ha racisme als estadis i hi ha racisme empeltat de classisme en àmplies capes de la societat quan una oferta de feina o un pis que es lloga deixen d’estar en el mercat si qui truca per concertar una entrevista es diu Mamadou, Hicham o Gladys. Què es pot esperar de diferent quan un 25% dels menors de 30 anys admeten que tenen actituds racistes i que la majoria simpatitza amb una ultradreta a l’alça. La diferència entre el dia abans i el dia després del cas Vinícius és que ara LaLiga i en general tot l’Estat espanyol tenen el cartell de racistes als ulls del món –d’aquí la pressa per tancar una grada de Mestalla– gràcies, també, a la col·laboració inestimable de l’espanyol modèlic Florentino Pérez, a qui el sidral dels insults a la seva nova estrella li va com un guant ara que ni lliga ni Champions li salvaran la temporada (bàsquet?, què és això?). A més, ja ha aconseguit que li treguin la vermella a Vinícius per una agressió que res té a veure amb el fet racista, dada que confirma quin és encara l’equip del règim.

La qüestió dels injustificables, perseguibles i punibles insults al brasiler s’ha d’analitzar en paral·lel amb un altre fet. Camavinga, Alaba, Militão, Rüdiger, Mendy, Tchouameni i Rodrygo també són de raça negra, també juguen en el Madrid i no són objectiu d’insults com Vinícius. Potser és que no s’esbatussen amb tots els rivals, ni els provoquen, ni fingeixen haver estat agredits, ni es rebolquen com una croqueta per intentar forçar una targeta groga al defensor com fa aquest deixeble del pitjor mourinhisme i hereu prototípic de Cristiano Ronaldo, tan talentós com histriònic, egòlatra i incorregible com el portuguès.