Cuidem els mots

Amb motiu de la commemoració, el 22 de maig, del Dia Internacional de la Biodiversitat, la doctora Jane Goodall va difondre un missatge en què lamenta la desconnexió actual amb la natura. “Els joves, preocupats per les xarxes socials i els videojocs, i els seus pares, amb les llargues jornades de treball. La vida moderna s’interposa entre nosaltres i la natura. I allò que no es coneix o no s’entén és més probable que no es respecti ni es protegeixi”, afirma Goodall. Unes paraules que m’han evocat el tema Acorar, de l’àlbum Segona florada, de Pau Riba i l’Orchestra Fireluche, convertit en el treball pòstum del cantautor, mort fa poc més d’un any. La lletra de la cançó , basada en el monòleg de Toni Gomila, diu, en referència al desconeixement, per part de molts joves, de les espècies d’arbres i d’ocells: “Ho saben tot de les coses efímeres, de les coses que es venen com a imprescindibles i que en pocs anys passen de moda i formen part del record [...]. De les coses permanents, de les que transcendeixen pel nostre efímer pas per la vida, no els interessa res. Ni el seu nom [...]. I si amb una debilitat covarda descuidem els mots, quan moren els mots, moren els conceptes. I llavors, la vida seguirà, silvestre i anònima, o morirà. Com moren els pobles si moren les paraules.”