Reconèixer els talibans?

Amb el seu motocarro habilitat com a biblioteca ambulant recorria les zones rurals del país, el veiem amb un grup d’alumnes assegudes a terra fent rotllana i repetint les lliçons. És Matiullah Wesa, i el 27 de març fou detingut per haver realitzat activitats il·legals que són justament haver fundat i dirigit un col·lectiu de més de 3.000 voluntaris que fan campanya pel dret a l’educació de les nenes vulnerat des que els talibans van tornar al poder, l’agost del 2021. No diu el seu nom, té 17 anys i des del desembre que s’ha d’amagar: estudiava primer de medicina, la van convocar per a un examen/trampa i els fonamentalistes li van comunicar –i a la resta de companyes– que ja no podien anar a la facultat i que s’havien de casar i tancar-se a casa. Va fugir, però la van seguir i van matar el seu pare, que intentava protegir-la. Prohibit estudiar, treballar, manifestar-se, la persecució de les dones és cada vegada més ferotge, i les que protesten són apallissades, atropellades, empresonades per corrupció moral, torturades, violades, desaparegudes... milers de nenes han estat enverinades a les escoles i moltes, sotmeses a un matrimoni forçat. Potser que no ho oblidem, que no oblidem que l’atrocitat avança malgrat que hagi perdut presència en els mitjans i tampoc que un 70% de la població necessita ajuda humanitària –menjar–. En aquest context, preocupa que l’ONU s’estigui plantejant un cert reconeixement del règim buscant la seva hipotètica moderació. Reconeixement de què? D’un sistema inhumà basat en la humiliació i crueltat contra les dones? Moderació, de què? Estan obsessionats amb la “purificació islàmica”, és la seva raó de ser. La bèstia alimentada mai no fa concessions perquè és més forta.