Passa dins de les cases

Era un cosí que superava en dotze anys la seva adolescència: ella 12, ell 24. Els pares l’havien acollit quan va trobar feina a la ciutat i els ajudava a pagar el lloguer. Aleshores ella dinava a l’institut i tornava cap a les 6, el pare era a la botiga i la mare feinejava a la cuina o s’entretenia amb la telenovel·la al saló amb els nens i alguna amiga. Ell sí que hi era i quan la sentia arribar se l’enduia a l’habitació, la tocava i es masturbava obligant-la a mirar-lo. Ella sentia fàstic però també vergonya i por, perquè ell l’amenaçava de fer-li mal si ho explicava a algú, i va arribar a pensar que els pares ho sabien i que ja els semblava bé perquè sempre estaven molt contents amb ell, que era molt simpàtic. Fins que un dia una professora va adonar-se que hi havia algun problema i va preguntar… És una història real ocorreguda fa més de deu anys i la jove encara fa teràpia per afrontar un trauma que li està complicant el manteniment de relacions saludables, perquè evita i es defensa de qualsevol contacte físic. Una història que es repeteix amb diferents variables amb un punt en comú: el 60% dels fets que es denuncien en l’àmbit de les violències sexuals es produeixen per part d’autors coneguts de qui els pateix, ja sigui la parella, l’exparella, un familiar o algú que forma part del seu cercle proper, el que es podria considerar un entorn segur, segons expliquen els Mossos d’Esquadra –el 80% si la víctima té entre 7 i 13 anys–. No és la notícia de més impacte, en general creen més alarma i més titulars les agressions en grup, al carrer o als espais d’oci, i darrerament la pràctica de la submissió química, però és ben necessari que ens preguntem què passa, què s’oculta dins de les cases i en els llocs protegits, per què passa i què s’ha de fer.