Aquelles coses de la política
Nova etapa a la ciutat de Girona. El fet que Marta Madrenas no es presentés a revalidar l’alcaldia ja propiciava l’inici d’un nou capítol en la història de la capital. I els resultats de les municipals ho deixen més palès, encara. Punt final a l’era Junts, que no vol pas dir a un govern independentista. Però el missatge és clar i la ciutadania ha relegat fins al tercer lloc la formació de Puigdemont i, per tant, a un paper secundari. Que tampoc no vol dir que no sigui decisiu. A can Junts, però, ara mateix els costa veure el got mig ple. La decepció és evident. Els resultats no es preveien ni en el pitjor dels escenaris i el cop ha fet molt de mal. S’ha castigat el mandat de Madrenas? O no ha convençut el relleu liderat per Gemma Geis?
En canvi, Sílvia Paneque es pot felicitar pels resultats. Ha recollit els fruits de picar molta pedra en aquests darrers quatre anys. El socialisme gironí s’ha personalitzat en ella, ha estat present arreu, ha participat de la vida associativa i veïnal de manera molt activa i ha trobat un punt just en la seva estratègia a l’oposició, sense grans estridències ni grans concessions. Caldrà veure, però, si la victòria no acaba sent agredolça. Ser guanyadora no li garanteix l’alcaldia, i encara menys amb el panorama que s’ha obert amb la convocatòria d’eleccions generals. La independència de les negociacions a nivell municipal –que sempre ha estat una entelèquia– ara estarà mes condicionada que mai. Però no només per això. L’altre gran guanyador de la contesa ha estat Guanyem, liderat per Lluc Salellas i Cristina Andreu. Resultats boníssims, els seus. El missatge ha convençut i s’han imposat en barris impensables fa uns anys. Tenen (i volen tenir) la paella pel mànec. L’alcaldia és seva si convencen Junts i ERC. Obliga a caure en una contradicció. Aquells i allò que tant han criticat i als quals es presentaven com a alternativa ara són potencials socis de govern. Veurem què pesa més en els uns i en els altres. A ERC, com a Junts, s’està en procés de passar el dol. Desengany i frustració perquè s’esperava que aquests anys al govern fossin més valorats. No ha estat així. En aquesta nova era, però, poden tornar a ser decisius. Qui perd pot decantar la balança. Aquelles coses que té la política.