Quan Espanya colla massa

Dues accions en dos dies. Ahir l’Audiència Nacional, per mitjà del jutge Garzón, va fer un pas decisiu per il·legalitzar ANB (l’Associació Nacionalista Basca) i EHAK (el Partit Comunista de les Terres Basques). La vigília el Tribunal Suprem condemnava l’expresident del Parlament basc, Juan María Atutxa, per haver desobeït l’ordre de dissoldre Sozialista Abertzaleak el 2005, després de la il·legalització de Batasuna. Empetitir la democràcia a base d’il·legalitzar idees i condemnar la Mesa de tot un Parlament és poc intel·ligent. Fer passar els membres de la Mesa basca en aquell moment, Atutxa, Kontxi Bilbao i Gorka Knörr, per còmplices dels assassins és no haver entès res. O, molt pitjor encara, és haver interpretat que, pel bé de la unitat d’Espanya, cal posar en marxa una maquinària perversa. L’excusa és acabar amb ETA, però l’objectiu també és clar: escanyar tant com es pugui l’autonomia política, en aquest cas, del País Basc. A l’hora de collar els nacionalismes que fan nosa (que són tots els que no són l’espanyol), el PSOE s’assembla massa al vessant més fatxa del Partit Popular.

Sort del lehendakari. Ahir Ibarretxe, amb el suport del seu govern, va llegir un comunicat contundent en què advertia dels riscos d’unes mesures que han acabat per perseguir judicialment les màximes institucions basques i els seus representants més qualificats, escollits pel poble. Ibarretxe considera que, amb el “cas Atutxa”, l’Estat espanyol “està trencant, conscientment i permanentment, el pacte de convivència assolit durant la Transició”. Té raó també el lehendakari quan recorda que Aznar i Zapatero, més que parlar amb Batasuna, negociaven directament amb ETA i no va passar mai res. Mentrestant, Espanya es distreu veient que és un Estat que no és capaç ni de trobar una lletra per al seu himne sense muntar un espectacle de pandereta.