Ell i ella no es poden entendre

Ella és la Chanaz, mare de tres fills i llançada del pis que ocupava des del 2019 a l’avinguda del Paral·lel de Barcelona per la comitiva judicial i la unitat antiavalots dels Mossos. Treballa quatre hores netejant una escola i cobra un subsidi, de manera que se n’ha cansat de demanar al propietari un lloguer social, ja que vol pagar però no a tarifes de mercat, totalment prohibitives; d’ell només ha obtingut com a resposta l’amenaça contínua de l’expulsió, tres intents, l’últim assolit. A partir d’ara, més incertesa esperant que la mesa d’emergència d’habitatge li adjudiqui un pis que costarà de trobar perquè els turistes deixen més diners que els nadius que pretenen viure a la seva ciutat tot l’any. I ell, qui és ell? El fons voltor Cerberus, que marca les regles del joc, saltant-se la llei 24/2015 de mesures urgents per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica, i una de les mesures és l’oferiment d’un lloguer social. Per què ho hauria de complir? Què li importen els problemes dels més vulnerables, tant si tenen fills a càrrec com no? El que li interessa és que marxin de l’immoble per posar-lo a punt i vendre’l a preus astronòmics. Llegim que Cerberus, des que va entrar al país –sota la direcció de José María Aznar Botella, a qui els republicans nord-americans van compensar per la implicació del seu pare en la guerra de l’Iraq–, es va dedicar a comprar deutes a preu de saldo i, a partir del 2013, milers de pisos procedents de caixes i bancs rescatats amb diner públic. Actualment disposa de 130.000 actius i s’ha convertit en un gran promotor de desnonaments a tot el territori. És evident que ell i ella no es poden entendre, però està bé conèixer les seves històries, que són, ras i curt, la del poder de l’especulació contra el dret a l’habitatge.